“La Badalona que pateix no té qui la governi”

Perquè per desgràcia ens hem convertit en una caricatura, és a dir, és una ciutat que es troba en una situació de decadència evident i té un govern que mira d’inflar el pit amb l’arbre de Nadal, els vesprejos o amb festes gegants.

Nosaltres fem molt de carrer, però és evident que la lluita a les xarxes s’ha de fer i que té un impacte molt potent. Ens està anant molt bé.

Des de la política hi ajudem moltíssim. Faig vídeos en castellà perquè arribo a un públic ampli, de fora de Catalunya. No soc una persona que parla poc català.

No tenim res a veure. El seu contingut està centrat en l’ocupació i nosaltres toquem temes ideològics, de carrer, denúncies ciutadanes.

En absolut. Jo faig divulgació, que és el que he fet tota la vida. El populisme és dir a la gent el que vol sentir per aconseguir teledirigir-la cap on tu vols que vagi. Davant una ciutat que cau a trossos, Albiol segueix fent titulars sobre les ocupacions.

No compleix el que promet. Cadascú pot adjectivar-lo com vulgui. Diu una cosa i no la fa. Diu que farà el 85% de les coses que va prometre quan es va presentar a les eleccions sense programa electoral. I si mirem el que ha promès, ho ha promès tot a tothom.

La cursa va començar al dia següent de les eleccions.

Nosaltres vam intentar ser propositius i allargar la mà. Però ha d’haver-hi un compliment dels compromisos adquirits.

El grau de compliment, si parlem de pressupost, és molt minso. Ens van demanar més temps. Al final d’any podrem analitzar el grau de compliment, però de moment tendeix a zero. Albiol sobreviu a còpia de donar la culpa a la resta.

Posaré un exemple que és ridícul: demanàvem ampliar horari i avançar dates dels socorristes a la platja. Ens van dir que aquest estiu estaria fet, i no. Com aquest, els que vulguis.

Dependrà de si són capaços o no de fer la feina pactada.

Des de l’inici em vaig implicar molt en el tancament de Can Bofí Vell –l’alberg per a persones sense sostre– així que volem reobrir l’alberg i obrir un menjador social, però no entra dins del seu model. D’altra banda, tinc idees per revertir a la ciutat els ingressos que genera la zona del canal. A Barcelona, la taxa turística va a millorar la climatització a les escoles públiques.

Dues coses: que la Badalona que pateix no té qui la governi, i que Badalona és una ciutat que ha normalitzat la deixadesa i que les coses no funcionin. Hem de ser capaços de traslladar a la gent per quins col·lectius fem el que fem, i que és possible fer-ho d’una altra manera. El PSC és l’únic que té gent per capgirar l’administració.

Toca deixar de parlar de l’Albiol.

Són els temes de què més parla, però no ha estat capaç d’arreglar-los. No dic de no entomar el debat dels temes importants. Ara ja hem constatat que les proclames d’Albiol eren buides i que la capacitat de resoldre-ho no existeix. Ara toca deixar de pensar en l’alcalde actual i pensar en com s’han de fer les coses en el futur.

Si Garcia Albiol no arriba als números per ser alcalde, voldrà dir que l’alcalde seré jo.

Per descomptat. Hi ha incentius sobrats per iniciar un canvi en aquesta ciutat.

Sí, és clar que ho seré.

Crec que no hi havia més opcions que continuar al davant del partit. En una situació com aquesta el primer pas és reconèixer el que ha passat, prendre decisions amb rotunditat i de forma ràpida, i defensar tota la resta. És el que ha fet.