Els elaborats avancen el porc

El sector porcí, que ha estat tradicionalment el rei de les exportacions catalanes agroalimentàries, tant en valor com en volum, ha perdut el seu regnat. Per primera vegada, el grup fine food, que inclou els dolços, el cafè, les infusions, els snacks, la pastisseria, les begudes vegetals i els plats preparats, ha superat el carni com a líder, en valor d’exportació agroalimentària. Segons Prodeca (l’entitat de la Generalitat dedicada a la promoció dels productes agroalimentaris), el 2024 el fine food representava el 33,15% del total exportat, per damunt del 32% del carni, en una inversió històrica de tendència.

El creixement del fine food s’ha accelerat encara més el 2025, amb un augment del 26,21% en valor i del 17,61% en volum els primers quatre mesos de l’any. “Es tracta de productes de valor afegit, elaborats, innovadors, amb preus més alts que han anat augmentant la seva presència internacional”, argumenta el president de la comissió d’economia agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant.

Els principals mercats on més ha crescut aquest segment són els Estats Units, el Regne Unit, França i Mèxic, justament els més madurs i exigents en aquest sector. Dins el fine food, la categoria més exportada és la de dolços, cacau, cafè, infusions i mel, amb un 22,91% del total del sector. La segueixen els aperitius, fruites seques i cereals (20,76%), i les begudes vegetals i cerveses (20,68%).

La directora de Prodeca, Dèlia Perpiñà, explica que s’estan recollint els fruits del treball que s’ha fet tant des de Prodeca com per l’empresa catalana basada en una estratègia de valoració del producte per situar-se en una categoria més prèmium. “Els ha permès vendre a preus més alts, i d’aquesta manera incrementar el valor global de les exportacions”, detalla. De fet, si miren la darrera dècada, en el conjunt d’exportacions agroalimentàries catalanes, el creixement en valor ha estat d’un 90% front a un augment d’un 16% del volum.

Les tendències de consum bufen a favor de productes cada cop amb més innovacions. Així ho explicava Enric Tardio, de la consultora Innova Market Insights, en la seva intervenció sobre tendències del consumidor als mercats internacionals, en un fòrum organitzat per Prodeca. “Cada cop es busca més diferenciació, productes únics que ofereixin propostes noves i un punt esbojarrades. Torrons Vicens ho està fent, per exemple, amb barreges dolces i salades, amb propostes com ara torrons amb gust de patates”, va exemplificar Tardio. Des de la pandèmia, la categoria de snacks i aliments elaborats per menjar entre hores està assolint creixements exponencials”, hi afegeix Paulig.

Ara bé, malgrat l’augment en valor de la categoria d’elaborats, el sector carni continua sent el líder en volum en exportació agroalimentària, i el tercer en el conjunt d’exportacions catalanes. Segons l’Idescat, l’any 2024 es van exportar 1.384.723 tones de carn des de Catalunya a més de 100 països, i la de porc suposa més del 60%. “Som el principal productor de carn de porcí d’Europa i l’exportador més important d’aquesta categoria de l’Estat”, enumera Josep Pons, director de la Federació d’Indústries Càrnies de Catalunya. La fita té molt de mèrit, ja que, a les dificultats generals que troben les companyies interessades a sortir a l’estranger a vendre, s’hi afegeixen les exigències tècniques del sector. Per poder exportar hi ha d’haver autorització de l’administració d’allà, amb visites d’autoritats i tècnics i un seguit de tràmits i burocràcia que pot allargar-se anys. “Les exigències cada cop són més àmplies i impliquen més agents de la cadena de valor”, explica Pons. “Si abans els importadors només visitaven l’escorxador, ara revisen cadascuna de les parts integrades, des de les granges fins als laboratoris, etc.”, hi afegeix Pons.

Les empreses càrnies van començar a exportar als anys noranta en part perquè el mercat local estava copat per firmes espanyoles. I el punt d’inflexió va arribar a principi del segle XXI amb l’entrada a la Xina, un dels principals mercats per a la carn de porc catalana, perquè el porc xinès va patir una crisi sanitària i van haver d’importar la quasi totalitat del que abans produïen internament. De fet, el gegant asiàtic ha arribat a representar al voltant del 40% de les exportacions càrnies catalanes. A mesura que la Xina ha anat recuperant producció i sofisticant-se industrialment, les exportacions cap aquest país han anat caient progressivament. El sector porcí català, però, ha optat per diversificar en mercats i explorar l’exportació de productes elaborats, com ara embotits i carns curades.

En el seu conjunt, el cas és que el sector de l’alimentació ha anat prenent força en la seva aventura internacional. De fet l’any 2012 suposava el 12% del total de les exportacions catalanes, ara representa quasi el 16%. I en aquest augment la carn hi ha tingut molt a dir, especialment la de porc (el 60%).

Per a Reguant, aquest dinamisme s’explica per diferents factors. L’un, el model únic català d’empresa ramadera integrada, que l’ha convertit en una estructura organitzativa molt eficient i competitiva. En segon lloc, Reguant destaca el vector de la potència del teixit productiu català: “Molt diversificat en tipologia de producte i amb un equilibri entre el pes de l’empresa de capital local internacional (Borges, Galetes Birba i la d’envasats Casademont, per posar alguns exemples) i les filials de multinacionals (Nestlé, Idilia, etc.).” Segons dades de l’Idescat, hi ha més de 4.900 empreses agroalimentàries a Catalunya –4.253 d’alimentació i begudes, i 658 d’indústries auxiliars–, i aproximadament 57.000 explotacions agràries.

I, com diu la frase “d’un gran mal en surt un gran bé”, les diferents campanyes de boicot als productes alimentaris catalans, que es van promoure des de l’any 2008, han estat un altre factor clau en la internacionalització del sector. “Les marques d’alimentació catalanes que van ser les més perjudicades, van reaccionar sortint al mercat exterior, la qual cosa les ha impulsat a unes taxes d’obertura molt per sobre de la resta de l’Estat”, explica Reguant.

Des d’aleshores, les companyies del sector que venen a fora de manera regular –és a dir, que han consolidat quatre anys d’exportacions– no han fet més que créixer. Segons les darreres dades, entre el gener i l’abril del 2025, 3.907 empreses catalanes han exportat productes agroalimentaris, un 8,6% més que l’any anterior. D’aquestes, 2.687 són exportadores regulars, un 1% més en el mateix període del 2024. “Aquesta consolidació es dona perquè les empreses veuen una oportunitat de valorar encara més els seus productes a l’exterior, una via més de negoci de les seves organitzacions”, diu Perpiñà. D’aquestes empreses, més del 80% són pimes, les quals contribueixen amb un 11% del total de les exportacions. A més, Catalunya continua sent un motor clau en aquest àmbit, una de cada quatre empreses exportadores agroalimentàries de l’Estat prové de Catalunya.

Els aliments fets a Catalunya es poden trobar a 198 mercats diferents; ara bé, el 63% d’aquests són a la UE. “En els darrers anys i arran de les polítiques comercials globals més proteccionistes, l’empresa catalana està recloent-se més al mercat europeu, buscant més estabilitat”, expliquen fonts de Prodeca.

Justament, per seguir agafant múscul internacional a tercers mercats, Prodeca va elaborar un estudi per identificar quina és la percepció que té l’importador internacional del producte alimentari made in Catalonia. El seu diagnòstic és clar: Catalunya agrada, però encara no té un lloc propi en l’imaginari dels compradors internacionals. “A la majoria dels països, el consumidor final no sap ni situar Catalunya al mapa. Per guanyar marca, caldria idees clares i centrar-se en productes en què se sigui especialista: per exemple, en el vi ja comença a funcionar”, considera Eduardo Peña, expert en el sector i director de La Manga Corporation.

El que busquen els importadors, insisteixen els experts, no és només un bon producte, sinó un bon soci. Que entengui com funciona el seu mercat. “L’exportador ha d’adaptar-s’hi allà on va”, diuen.