La immigració enfronta Andorra i la Seu

Les tradicionals bones relacions de veïnatge entre Andorra i la Seu d’Urgell s’estan torçant amb el problema de la immigració. El preu dels habitatges al principat fa que molts residents optin per traslladar-se a la població catalana. L’alcalde urgellenc, Joan Barrera, adverteix: “De cap de les maneres permetrem convertir-nos en una ciutat dormitori.” La CUP també s’ha mostrat molt crítica assegurant que el govern andorrà desenvolupa polítiques migratòries “orientades essencialment a l’aprofitament de mà d’obra temporal” i que aplica un model que “facilita la incorporació laboral precària i evita deliberadament la inversió en serveis públics essencials”.

Al preu de l’habitatge se li ha d’afegir el de les condicions del reagrupament familiar a Andorra, que com explica la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, “empeny algunes famílies a traslladar-se a la Seu d’Urgell”. La majoria són sud-americanes, com ho demostra el cens de població. Els colombians són 615 (44 més que el gener d’aquest any); del Perú, 270 (67 més en sis mesos), i de l’Argentina, 176 (+21).

Joan Barrera argumenta que la Seu no està preparada per rebre aquest flux de població amb les persones que treballen a Andorra però que no hi poden viure. Segons un estudi del catedràtic Luis Alberto Fabra, el preu mitjà del metre quadrat ha assolit els 5.607 euros a Andorra la Vella i els 7.135 euros a Escaldes-Engordany, les dues parròquies amb més població, i supera així Barcelona (5.449 euros/m²) i Madrid (4.673 euros/m²). L’augment del 60% en cinc anys s’explica per la limitació del sòl urbanitzable, la demanda creixent i la presència d’inversors i de residents estrangers, aquests darrers més nombrosos després de la covid.

Aquest augment de preu a Andorra també ha afectat la Seu, amb un increment de la mitjana de lloguer d’un 58,7% respecte del 2014, en passar dels 351 euros als 558,85 en el darrer informe del 2024 que va publicar el Departament d’Habitatge de la Generalitat. A Oliana, la segona població més gran de la comarca, la mitjana ha pujat dels 243 euros que marcava el 2015 als 396,64, i a Organyà el preu mitjà s’ha vist encarit dels 264 (2016) als 464 euros, un increment que fa que pagar un lloguer en l’actualitat als municipis de l’Alt Urgell sigui més car que fa deu anys.

Precisament el preu de l’habitatge va centrar la sessió de preguntes al govern d’aquesta setmana al Consell General (parlament andorrà). El líder de Concòrdia, Cerni Escalé, el principal partit a l’oposició, va ser qui va obrir el debat, recordant que el preu del metre quadrat ha passat dels 3.100 euros el 2019 als més de 5.000 detectats el mes de juny passat. Des del govern, Conxita Marsol va deixar clar que l’executiu no preveu intervenir en el mercat de compra.  La ministra va afegir que la voluntat és impulsar accions per facilitar l’accés a pisos de propietat a la població resident, tot admetent que no és positiu que un 77% de la ciutadania visqui en règim de lloguer.