El voraviu
Afegiu-ho al deute
Català a Europa i finançament acaben amb un gran “puja aquí dalt i balla”
Costa, i no pas poc enmig de tant relat interessat, esbrinar per quan preparen els uns, els altres i els de més enllà la implosió o l’explosió del segon govern més progre de la història. Difícil saber si vindrà de dins o si serà un bombardeig convencional. També costa, i tampoc no pas poc, esbrinar el detonant que usaran perquè explosioni o implosioni. I costa menys, però també costa precisar amb exactitud en quin moment de tardor o hivern posaran les urnes i fins allà haurem arribat. El que no costa gens d’endevinar, i ja ho podeu afegir al deute històric, és que veurem marxar per l’aigüera tant la promesa del català a Europa com la del finançament singular. Tots dos acords acabaran amb un imponent “puja aquí dalt i balla”. La darrera setmana han marejat la perdiu amb comunicats i manifestacions que el més nou que ens expliquen és que el sol surt, cada dia, per l’est. Fum, fum, fum. Que si els danesos són molt del fet que se’n parli però que potser tampoc es voti perquè no hi ha unanimitat. Que si el ministre fa esforços per convèncer els que s’hi oposaven, però no diuen que n’hagin girat cap. Resum? Continuem si la vella fila o la vella no fila com amb els altres, que anuncien reunions bilaterals del finançament singular col·lectiu mentre els barons aixequen l’espasa en defensa de la igualtat dels espanyols. Afegiu-ho al deute. Afegiu-ho a la llista d’acords incomplerts per als quals hem pagat i ens han aixecat la camisa.
